Amistat, Amistat
Qu’ès la flor la mei bera
Qu’ès l’arrai e lo blat
Immortèla de neu
Qu’ès l’estela deu cèu
E l’espèr de la tèrra
Doça flor de joentut
Suu sender catlhavut
Entau monde en susmauta
Entà uei, entà doman,
Tau malaut qui mei nos mauta
Entà un punhat de man,
Entà l’omi shens estaca
Tau qui tira shens larèr
Tau primtemps qui se m’escapa
Entau jutjament darrèr.
Quan broneish lo vent d’espanta
Au mei pregond de la nueit,
Quan s’adrom devath la manta
Lo soldat après l’argüeit,
Quan lo hat d’amor cap-vira
Au darrèr ser de l’estiu,
E quan l’amic s’arrevira
Sus lo camin de l’adiu.
Quan dus joens s’en van amassa
Beroi frescs com ua flor
En senguint lo temps qui passa
Dab lo cor cargat d’amor
Entau cople qui’s marida
Tots amassa vam cantar
Dab lo cor tot plen d’ahida
Ras a ras vam caminar.











