Aussi connu sous le titre « Lo Masuc » ou « Lou Masuc »
1 – Amoun, amoun dins la montanha,
Al mièg de cada pastural,
Din l’èrba espessa e la ginçana,
Trobaretz un trace d’ostal.
2 – Lo cantalès, lo vedelièr,
Amb lo pastre,
I possan de cranes aücs,
Aiqui l’avètz nostre masuc.
3 – Quand dintraretz dins la cosina,
I veiretz coma mobilièr,
Al prèp d’una taula pauc fina,
Los badinhons e los colièrs.
4 – E al darrièr dins lo terrièr,
La bona cava,
Dins la frescor e dins l’escur,
Garda la forma del masuc.
5 – E tot amont jost la tiulada,
Al ras del fen dels vedelons,
Cadun plegat dins sa fleçada,
Los omes barran los uèlhons.
6 – Se dins la nuèch bufa en gisclent,
La cantalesa,
Darrèr lo pargue rescondut,
S’enduèrm lo tropèl del masuc.
7 – E lo matin plan revilhats,
Dins l’aubièra e los pès nuds,
Amb la gèrla e lo farrat,
S’en van los omes del masuc.
8 – Quand los vedèles an fach un bri(g)al,
Una tetada,
Cada tetina sul farrat,
Es una brava font de lach.
9 – Quand a la fin d’un despartin,
Tastaretz la forma d’Aubrac,
Pensaretz que ser e matin,
Los cantaleses an trimat
10 – Per vos donar coma dessèrt,
Lo bon formatge,
E lor diretz din un aüc :
« Viva los omes del masuc ! »
11 – Viva totes los cantaleses,
Que fan la forma e l’oncalat,
Viva los pastres de las devesas,
Al mièg de lor tropèl daurat.
12 – Viva los rols, los vedelièrs,
De la montanha,
E que tojorn sus cada truc,
Demoran dreches los masucs.










