1 –
Sèm Montanhòls, aiman l’independença,
L’aviam, l’avèm emai la gardarem,
S’i a pas de reis en França,
Nautres i renharem. (bis)
2 – Nòstre sol Mèstre, es aquel que fa nàisser,
L’automn, lo blat e l’èrba tot l’estiu,
Lo pregam que nos daisse,
Lo gost del pan un brieu. (bis)
3 – Tenèm la dalha, tenèm l’agulhada,
E nos vam fièrs jos la capa del cèl :
Atau la trocha nada,
Atau canta l’aucèl. (bis)
4 – Dels vièlhs Gauloès avèm lo cri de guèrra,
Butèm d’aücs que fan tot retronir,
En passent sus la Tèrra,
Aimam nos fa’ausir. (bis)
5 – Aprovam pas lo monde que s’inquiétan,
Mas sens baston sortèm pas de l’ostal
Gens e bèstias respèctan
L’ome que porta’n pal. (bis)
6 – Nautres avèm fisança qu’amb la trica,
Sèm del païs ont buta lo drelhièr,
Mai se qualqu’un nos brunca,
Li fasèm pas quartièr. (bis)
7 – Qu’un mal-apres, nos brusca e nos contràri,
Desringèm pas lo jutge ni l’uissièr,
Avèm lo caractari
Doç
coma lo drelhièr. (bis)
8 -Avèm ben jutges, amai qualques gendarmas,
Mas daissan ben aquel monde olant son,
Amb nòstre pal per arma,
Nos fasèm ben rason. (bis)
9 – S’al País bas aiman pas las montanhas,
Aicí sèm pas geloses del valon,
Cal tròpas de castanhas,
Per crompa’n vedelon. (bis)
10 – Viva ençamont l’estiu per las vacadas,
Ausèm los brams dels braus e dels borrets,
Aquò val las bramadas,
Dels paures borriquets. (bis)
11 – Visca tanben la vaca noiricièira
Que fa rajar la font blanc’al ferrat
Las saumas de ribièra
Fariàn pa’n encalat (bis)
12 – Ambe rason, siás fièr de ta vendemnia,
Mai te plangèm, mon paure Costovin,
Tu cultivas la vinha,
Nautres buvèm lo vin. (bis)
13 – Per Sant-Matiu alai quand l’èrba s’acaba,
E que vendem qualquas manas o les buòus,
Per garnir nòstra cava,
Mancarem pas de sòus. (bis)
14 – E puèi pus tard quand farem la salcissa,
Entre vesins metrem l’auca al topin,
E sens cap de maliça,
Biurem al Costovins ! (bis) »












